Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència mentre navegueu. Les galetes que es classifiquen segons sigui necessari s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les característiques bàsiques del lloc web. També utilitzem galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i comprendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes galetes s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de no rebre aquestes galetes. Però l'exclusió voluntària d'algunes d'aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació.
Imprescindibles
Les galetes necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes galetes no emmagatzemen cap informació personal.
No imprescindibles
Aquestes galetes poden no ser particularment necessàries perquè el lloc web funcioni i s'utilitzen específicament per recopilar dades estadístiques sobre l'ús del lloc web i per recopilar dades de l'usuari a través d'anàlisis, anuncis i altres continguts integrats. En activar-les ens autoritzeu al seu ús mentre navegueu per la nostra pàgina web.
info
Amb un informe mèdic tremolant-li a les mans, una dona decideix emprendre sola un viatge a peu, d'un extrem a l'altre de les Alberes, a l'hivern. Seguint el rastre fugitiude la trobairitz medieval Alba de Peralada, i acompanyada per les notes romàntiques del Winterreise de Schubert, deixa enrere tot el que ha estat fins aleshores per encarar les preguntes que no es responen amb paraules. Sobre l'amor, la mort i el coratge d'estar viu.«Ocells, arbres i aigües componen, també, un llenguatge del camí. Diferent del que em pensava, fet de signes que van més enllà dels números i les paraules. Aprendre'l és com aprendre a caminar. Fent tentines. Ensopegant. Buscant l'equilibri, la manera de sostenir-se en el món. Diuen que no hi ha dues petjades iguals en tota la capa de la Terra i quina és la meva? Deu ser diferent de la que ha estat fins avui? Totes les cèl·lules del cos es renoven completament cada set anys; ossos, pell, cabell, sang, pits... he estat set persones diferents fins a aquest moment. Set petjades. Amb prou feines recordo com era posar-se a les sabates d'aquelles altres que vaig ser. Cap a on em duran, ara? Només el camí m'ho pot dir.»Elisabet Riera ha escrit una novel·la que és paisatge íntim: un recorregut a través dels Pirineus orientals de llevant cap a ponent que és el viatge de transformacióde la mateixa narradora, i alhora un homenatge als caminants solitaris i a la fin'amor de les trobairitz.