Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència mentre navega. Les cookies que es classifiquen segons sigui necessari s'emmagatzemen en el seu navegador, ja que són essencials per al funcionament de les característiques bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i comprendre com utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran en el vostre navegador només amb el seu consentiment. També té l'opció d'optar per no rebre aquestes cookies. Però l'exclusió voluntària d'algunes d'aquestes cookies pot afectar la seva experiència de navegació.
Imprescindibles
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No imprescindibles
Aquestes cookies poden no ser particularment necessàries perquè el lloc web funcioni i s'utilitzen específicament per recopilar dades estadístiques sobre l'ús del lloc web i per recopilar dades de l'usuari a través d'anàlisi, anuncis i altres continguts integrats. Activant ens autoritza el seu ús mentre navega per la nostra pàgina web.
Ha desaparecido el silencio. La boca amordazada desuella el cosmos, las catedrales, los museos mientras se desliza, lenta sobre el papel, la tinta. No estaremos
info
Ha desaparecido el silencio. La boca amordazada desuella el cosmos, las catedrales, los museos mientras se desliza, lenta sobre el papel, la tinta. No estaremos aquí de la misma manera. Kíril Vasílev hecha semillas sobre las hojas para que broten versos que rompen la monotonía de nuestra vida cotidiana, que muestran «lo que no debes ver aún» ya que, como imágenes candentes, nos pueden carbonizar las retinas. Así es la poesía de Vasílev, de expresión áspera y rotunda en la profundidad con la que aborda temas como el desamparo, el sometimiento, la muerte o el desarraigo que jadean silentes en una sociedad mundial cada vez más distópica como la actual. Una poesía que nos agrieta y ahoga las rosas, que no pretende agradar, pues le basta con limpiar en nuestra mirada la oscuridad de un tiempo en que los dioses y tótems parecen habernos olvidado. Sin embargo, el poeta provoca la palabra y su brillo responde a las heridas, y así nos devuelve, en su lírica, la luz de las tumbas vacías.Mario Pera
La nit de la literatura Literanit és un festival multidisciplinari centrat en la literatura i tots els seus vessants. Promogut des del… Continue reading Literanit 2023